Com escollir l’esquí que més s’adeqüi a les teves necessitats?
Un seguit d'interrogants poden sorgir a l'hora de comprar els nostres esquís. En primer lloc, el comprador, sense necessitat d'esdevenir un expert, s'hauria de familiaritzar amb alguns conceptes bàsics i molt útils per clarificar les idees. Bàsicament hem de conèixer la MODALITAT D'ESQUÍ que es practica.
Entre elles les més comunes són les següents:
· PISTE – per als amants del carving que practiquen un esquí de naturalesa lúdica sempre dins dels marges de pistes senyalitzades i neu condicionada.
· ALL MOUNTAIN – per a aquells que s’atreveixen tant al carving propi de les pistes, però que també gaudeixen d’alguna incursió fora, en terrenys no condicionats i condicions de neu variables.
· FREESTYLE – per a esquiadors que realitzen trucs i maniobres a l’snowpark i fora d’aquest, buscant la màxima maniobrabilitat tant sobre la neu com a l’aire.
· FREERIDE – per a aquells que eviten les pistes i s’endinsen en terrenys salvatges a la recerca de neu verge i pendents pronunciats.
Quatre són les dades geomètriques d’un esquí que, treballant en sinergia juntament amb el tipus de CONSTRUCCIÓ emprada, en definiran el comportament i, per tant, l’obtenció dels resultats buscats per l’esquiador; és a dir, que sigui més o menys veloç, més o menys reactiu o permissiu, que sigui més o menys efectiu en diferents tipus de neu i viratges, derrapes, salts, etc.: LONGITUD, LÍNIA DE COTES, RÀDIO DE GIR, PERFIL i CONSTRUCCIÓ.
LONGITUD. S’han de tenir en compte molts factors a l’hora d’escollir la longitud de l’esquí. Principalment, es defineix segons el perfil personal de cada esquiador: alçada, pes, complexió, condició física, nivell tècnic, estil (agressiu/conservador); però també depèn de la modalitat a practicar i de preferències personals com ara el tipus de terreny preferit.
Es pot prendre com a punt de partida la mateixa alçada de l’esquiador i a partir d’aquesta aplicar correccions a l’alça o a la baixa. Els esquiadors debutants i intermedis, normalment d’estil conservador, han de triar una longitud més petita; mentre que els més agressius i avançats podran optar per un esquí més gran.
LÍNIA DE COTES. Fa referència a les dimensions d’amplada de l’esquí a la seva espàtula (part davantera de l’esquí, la seva funció és l’entrada al gir, per la qual cosa està lleugerament corbada cap amunt), patí (part central i més estreta de l’esquí que hi ha just sota la bota) i cua (part posterior de l’esquí, pot estar una mica elevada en alguns esquís per facilitar la sortida del gir).
RÀDIO DE GIR. Aquest valor és el resultat de la distància des de la vora fins al centre de la circumferència que traça un esquí en girar, i és causat per combinació de les mesures de LONGITUD i de la LÍNIA DE COTES.
PERFIL. Forma arquejada cap avall o cap amunt que, subjecta al suport de l’esquiador, proporciona un contacte òptim amb el terreny assegurant una millor subjecció i precisió. El perfil arquejat cap avall s’anomena CAMBER i el perfil arquejat cap amunt s’anomena ROCKER. En alguns esquís es pot trobar una combinació de tots dos, distribuïts a diferents zones de l’esquí.
CONSTRUCCIÓ. Depenent dels materials utilitzats (fustes, fibra de vidre, poliuretans injectats aliatges de metalls, etc.) i la disposició d’aquests, faran un esquí serà “més dur a més tou”.
La rigidesa de flexió i de torsió provoca principalment que un esquí torni abans o després a la forma original, i en mesura d’això l’esquí serà més o menys reactiu o tindrà més o menys acceleració en acabar una corba i enllaçar la següent. Els esquís més rígids, encara que demanen més nivell tècnic i forma física són més estables i vibren menys que els més tous. Aquests darrers són més permissius amb aquells esquiadors d’estil conservador o amb aquells que s’estan iniciant a la pràctica d’aquest esport.
